Introducció :
La insulina es una hormona "anabólica" por excelencia: permite disponer a las células del aporte necesario de glucosa para los procesos de síntesis con gasto de energía. De esta glucosa, mediante glucólisis y respiración celular se obtendrá la energía necesaria en forma de ATP. Su función es la de favorecer la incorporación de glucosa de la sangre hacia las células: actúa siendo la insulina liberada por las células beta del páncreas cuando el nivel de glucosa en sangre es alto.
La diabetes mellitus (DM) es un conjunto de trastornos metabólicos,que afecta a diferentes órganos y tejidos, dura toda la vida y se caracteriza por un aumento de los niveles de glucosa en la sangre: hiperglucemia. La causan varios trastornos, siendo el principal la baja producción de la hormona insulina, secretada por las células β de los Islotes de Langerhans del páncreas endocrino, o por su inadecuado uso por parte del cuerpo, que repercutirá en el metabolismo de los hidratos de carbono, lípidos y proteínas.
Objectius :
Aplicant les tecniques del reactiu de feling , i el de viuret , hem de diseñar i realizar una investigacio per a analitzar mostres de sang i de orina , de cuatre persones digerents.
· Una persona sana
· Una persona amb diabetes mellitus
· Una persona amb nefropatía inespecífica
· Una persona que es ha trobat indisposta ascendent a una montanya elevada
Per a fer açò analitzarem cuatre parametres :
- · La glucosa en sang i orina
- · Proteines en sang i orina
- · PH en sang i orina
- · Densitat de la orina
Material:
· Cuatre mostres de sang i cuatre mostres de orina de persones diferents
· Gradeta
· 16 tubs d’asaig
· Bany maria
· Sulfat cupric al 1%
· Comptagotes
· Medidor de PH
· Pipetes
· Got de precipitats
· Pinces
· Na0H ,al 20 %
Procediment:
Fem la corba patró(reactiu de biuret) ficant 3 ml de dissolucions amb distintes concentracions de proteïnes i a la vegada, coloquem en distints tubs d’asaig 3 ml de cada mostra de sang i orina , en diferents tubs d’asaig.
Despres afegim 2 ml de Na0H ,al 20 % en cada tub , a continuació 4 o 5 gotes de sulfat cupric diluida al 1%.
Ho agitem per a que es mescle be , i comparem amb la corba patró , feta anteriorment, i determinem objectivament entre quins colors està cada mostra de sang i d’orina. Així reconeixem les proteïnes.
Per a reconèixer els glúcids, fem la prova de Fehling A i B, fiquem 3 ml de dissolucions amb distinte concentracions de glúcids i el fiquem al bany maria junt als tubs amb les mostres d’ orina i sang amb Fehling A i B. Observem i comparem les mostres amb la corba patró.
Resultats i conclusions.
Proteïnes (mg/dl) | Glúcids (mg/dl) | Glúcids (mg/dia) | |
S1 | 500-1000 | ||
O1 | 50-100 | 10 | 115 |
S2 | 500-1000 | 1000 | |
O2 | 50 | 500 | 5750 |
S3 | 100-200 | ||
O3 | 100 | ||
S4 | 500-1000 | ||
O4 | 10-50 | 0 |
En la sang 1 hi han menys proteïnes del que deuria encara que és un error perquè deuria de donar més. En l’ orina 1 les proteïnes i els glúcids están en valor normals
En la sang 2 hi han menys proteïnes del que deuria i els glúcids están molt per damunt del normalEn l’ orina 2 els valors de glúcids están molt per damunt del que deurien. Aquesta persona té diabetes mellitus.
En la sang i orina 3 i 4, no hem pogut determinar el que pasaba perque o no hem sabut determinar entre quins valors estaven, o estos eren erronis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario