Objectius:
En aquest treball volem identificar diferents tipus de glúcids, si son reductor o no reductors.
Introducció:
Els monosacàrids i la majoria dels disacàrids posseeixen poder reductor, quedeuen al grup carbonil que tenen en la seva molècula. Aquest caràcter reductor pot posar de manifest per mitjà d'una reacció redox portada a terme entre ells i el sulfatde Coure (II). Les solucions d'aquesta sal tenen color blau. Després de la reaccióamb el glúcid reductor es forma òxid de Coure (I) de color vermell. D'aquesta manera, el canvi de color indica que s'ha produït la citada reacció i que, per tant, el glúcid present és reductor.
Material:
- Tubs d'assaig
- Gradilla
- Pinces
- Encenedor
- Pipetes
- Solució de Fehling A i B
- Solucions al 5% de glucosa, maltosa, lactosa, fructosa, sacarosa i midó.
Procediment:
Posar en els tubs d'assaig 3ml de la solució de glucosa, maltosa, lactosa fructosa osacarosa (segons indique el professor).
Afegir 1ml de solució de Fehling A (conté CuSO4) i 1ml de Fehling B (duu NaOH peralcalinitzar el medi i permetre la reacció)
Escalfem els tubs a la flama de l'encenedor fins que bullin.
La reacció serà positiva si la mostra es torna de color vermell i serà negativa si queda blava o canvia a un to blau-verdós.
Observar i anotar els resultats dels diferents grups de pràctiques amb les diferentsmostres de glúcids.
Afegir 1ml de solució de Fehling A (conté CuSO4) i 1ml de Fehling B (duu NaOH peralcalinitzar el medi i permetre la reacció)
Escalfem els tubs a la flama de l'encenedor fins que bullin.
La reacció serà positiva si la mostra es torna de color vermell i serà negativa si queda blava o canvia a un to blau-verdós.
Observar i anotar els resultats dels diferents grups de pràctiques amb les diferentsmostres de glúcids.
Resultats:
La glucosa, la maltosa, la lactosa, i la fructosa, canvien de color, aleshores son reductors. La sacarosa i el midó, no.
2. Investigació de glucids reductors. Hidròlisi de la sacarosa. 24-1-2012
Objectius:
Com es veïa en l'exeriencia 1 la sacarosa dona la reacció de fehling negativa. Però no presenta carbonis anòmerics lliures. Ara bé, en presència de HCl i en calent, la sacarosa s'hidrolitza descomponentse en els dos monosacàrids que la formen (glucosa i fructosa)
Introducció:
La sacarosa és un disacàrid que no posseeix carbonis anomèrics lliures pel que manca de poder reductor i la reacció amb el licor de Fehling és negativa, tal com haquedat demostrat en l'experiment 1. No obstant això, en presència de ClH i en calent, la sacarosa s'hidrolitza, és a dir, incorpora una molècula d'aigua i es descompon en els monosacàrids que la formen, glucosa i fructosa, que sí que sónreductors. La prova que s'ha verificat la hidròlisi es realitza amb el licor de Fehling i,si el resultat és positiu, apareixerà un precipitat vermell. Si el resultat és negatiu, la hidròlisi no s'ha realitzat correctament i si en el resultat final apareix una coloracióverda en el tub d'assaig es deu a una hidròlisi parcial de la sacarosa.
Material:
- Tubs d'assaig
- Gradilla
- Pinces
- Encenedor
- Pipetes
- Solució de Fehling A i B
- Solució al 10% de HCl.
Procediment:
Prendre 1.5 ml de solució de sacarosa i afegir 10 gotes de ClH diluït.
Escalfar a la flama de l'encenedor durant uns 5 minuts.
Deixar refredar.
Neutralitzar afegint 3ml de solució alcalina.
Realitzar la prova de Fehling com s'indica en l'experiment 1.
Observar i anotar els resultats.
Escalfar a la flama de l'encenedor durant uns 5 minuts.
Deixar refredar.
Neutralitzar afegint 3ml de solució alcalina.
Realitzar la prova de Fehling com s'indica en l'experiment 1.
Observar i anotar els resultats.
Resultats:
La sacarosa canvia de color perque s'hidrolitza.
No hay comentarios:
Publicar un comentario