viernes, 9 de diciembre de 2011

Tensió superficial de l’aigua

A.     Corre pebre, corre

·         Objectius
          Comprovar de forma experimental l’existència de la tensió superficial de l’aigua i com afecten alguns factors a la mateixa.
·         Introducció
          La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existís una membrana de tensió. A aquest fenomen se'l coneix comtensió superficial, se sol representar amb la lletra γ. La tensió superficial és una manifestació de les forces intermoleculars a l'interior dels líquids.
·         Material
Ø  Cristal·litador plé d’aigua
Ø  Pebre
Ø  Sabó líquid

·         Procediment
          Fiquem aigua en un cristal·litazor, i se li agrega pebre, desprès diquem el dit dins l’aigua. Després repetim l’acció però amb sabó al dit.
·         Resultats
           Quan fiquem el dit sense sabó, el pebre se queda pegat al dit. Quan ho fem amb sabó, el pebre es separa i no toca el dit.
·         Interpretació
          El sabó trenca la tensió superficial de l’aigua, i per això es separa.
·         Opinió personal
          Ens ha paregut una pràctica molt curiosa i entretinguda.
·         Bibliografía.
¨       Apunts llibreta


B.     Forats en pols de talc

·         Objectius
                Experimentar com es pot trencar la tensió superficial de l’aigua.
·         Introducció
La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existís una membrana de tensió. A aquest fenomen se'l coneix comtensió superficial, se sol representar amb la lletra γ. La tensió superficial és una manifestació de les forces intermoleculars a l'interior dels líquids.
·         Material
¨       Pols de talc
¨       Cristal·litzador amb aigua
¨       Sabó

·         Procediment
               Plenem el cristal·litzador d’aigua i fiquem una capa de pols de talc per tota la superficie d’aigua, i introduir per diversos punts el dit, per a intentar foradar l’aigua. Després ens fiquem sabo líquid al dit, i el introduïm a l’aigua.
·         Resultats
Quan fiquem el dit sense sabó, els pols de talc se queden pegats al dit. Quan ho fem amb sabó, es separen i no toca el dit.
·         Interpretació
          El sabó trenca la tensió superficial de l’aigua, i per això es separa.
·         Opinió personal
          Ens ha paregut una pràctica molt entretinguda i ens ha agradat molt.
·         Bibliografía.
¨       Apunts llibreta



C.    El metall pot surar

·         Objectius
                 Comprovar que l’aigua té una tensió superficial
·         Introducció
La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existís una membrana de tensió. A aquest fenomen se'l coneix comtensió superficial, se sol representar amb la lletra γ. La tensió superficial és una manifestació de les forces intermoleculars a l'interior dels líquids.
·         Material
¨       Cristal·litzador amb aigua
¨       Clips
¨       Sabó líquid

·         Procediment
                   Posem aigua al cristal·litzador i la deixem reposar fins que no es moga, després dipositem a la superficie clips en forma horitzontal d’un en ú molt cuidadosament. Utilitzem un clip obert per a dipositar-los amb més facilitat. No s’afonen. Fiquem una gota de sabó en l’aigua
·         Resultats
                   Quan fiquem la gota de sabó, tots els clips cauen.
·         Interpretació
Al trencar-se la tensió superficial els clips cauen al fons.
·         Opinió personal
          Ens ha paregut una pràctica molt entretinguda encara que ha sigut difícil col·locar els clips en la superficie de l’aigua.
·         Bibliografía.
¨       Apunts llibreta

D.     L’ aigua no es cau d’ una moneda

·         Objectius
                 Comprovar que l’aigua té una tensió superficial
·         Introducció
La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existís una membrana de tensió. A aquest fenomen se'l coneix comtensió superficial, se sol representar amb la lletra γ. La tensió superficial és una manifestació de les forces intermoleculars a l'interior dels líquids.
·         Material
¨       Cristal·litzador amb aigua
¨       Dues monedes
¨       Comptagotes
¨       Sabó líquid

·         Procediment
                  Llavar i eixugar bé dues monedes. Ambo un comptagotes posar aigua a les monedes gota a gota. Observar que l’ aigua no cau, si no que pren forma d’ una cúpula. En una moneda comptem el nombre de gotes fins que l’ aigua es vesse. Esprés en l’ altra moneda, quan estiga formada la cúpula sense arribar a vessar-se afegim una gota de sabó líquid i observem el que passa.
·         Resultats
                   Quan fiquem la gota de sabó en la moneda la cúpula d’ aigua es vessa a causa de la tensió superficial.
·         Interpretació
Al trencar-se la tensió superficial l’ aigua de la moneda es vessa.
·         Opinió personal
          Ens ha paregut una pràctica molt entretinguda encara que ha sigut difícil col·locar l’ aigua sobre la moneda per a formar la cúpula.
·         Bibliografía.
¨       Apunts llibreta

E.     Un vaixell a sabó

·         Objectius
                 Comprovar que l’aigua té una tensió superficial
·         Introducció
La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existís una membrana de tensió. A aquest fenomen se'l coneix comtensió superficial, se sol representar amb la lletra γ. La tensió superficial és una manifestació de les forces intermoleculars a l'interior dels líquids.
·         Material
¨       Cubeta amb aigua
¨       Triangle de cartolina
¨       Sabó líquid

·         Procediment
Omplis d’aigua la cubeta, despres posem en un cantó de la cubeta el triangle de cartulina, amb la punta orientada cap al centre. Ens fiquem sabó a la punta del dit, i introduim el dit a l’aigua per darrere de la base del triangle.
·         Resultats
Quan fiquem el dit darrere del triangle de cartolina avança.
·         Interpretació
Avança degut a que trenquem la tensió superficila de l’aigua

·         Opinió personal
          Ens ha paregut una pràctica molt entretinguada perque hem guañat la carrera
·         Bibliografía.
¨       Apunts llibreta


 http://www.youtube.com/watch?v=3R7cuYvV7ts








Densitat de l'aigua

Coca-coles amb diferent densitat
1.      Objectius
Comprovar les diferents densitat que tenen 2 coca-coles. Una light, i una normal.
2.      Introducció
El agua (del latín aqua) es una sustancia cuya molécula está formada por dos átomos de hidrógeno y uno de oxígeno (H2O). Es esencial para la supervivencia de todas las formas conocidas de vida. 
3.      Material
2 Coca-coles (una light i una normal)
Recipient amb aigua
4.      Procediment
Fiquem aigua en un recipient, i després agafem amb i tirem un poquet de coca-cola light, i altrepoquet de coca-cola normal. Observem que passa.

5.      Resultats
La coca-cola light, li costa més baixar baix mentres que la normal, no. La light té menys densitat.

6.      Opinió personal
Ens ha paregut una pràctica fácil de fer i curiosa.

7.      Bibliografia


ENTRE DOS AIGUES

1. Objectius
Observar la diferencia de densitat entre l’ aigua dolça i l’ aigua salada.
2. Introducció
El agua (del latín aqua) es una sustancia cuya molécula está formada por dos átomos de hidrógeno y uno de oxígeno (H2O). Es esencial para la supervivencia de todas las formas conocidas de vida. 
3. Material
Un ou
Sal
Aigua
Cristal·litzador
Blau de matilé
4. Procediment
Omplim un recipient amb aigua fins a la mitat, després fiquem unes gotes de blau de metilé per a donar-li color. Agreguem la sal i la revoliquem.
Amb atenció omplim el cristal·litzador amb més aigua intentant no mesclar l’ aigua salada amb l’ aigua pura.
Molt suaument fiquem l’ ou a l’ aigua.

5. Resultats
Observem que l’ ou es queda surant en mig que és la linia que delimita l’ aigua salada de la pura.
           6. Opinió personal
Aquesta pràtica ens ha resultat molt divertida perquè ens hem divertit molt amb l‘ ou.
7. Bibliografia

Movent molécules
Objectius
Comprovar que succeix cuan tirem blau de metilé a aigua calenta i a aigua freda
Introducció
El agua (del latín aqua) es una sustancia cuya molécula está formada por dos átomos de hidrógeno y uno de oxígeno (H2O). Es esencial para la supervivencia de todas las formas conocidas de vida. 
Material
Un got amb aigua calenta
Un got amb aigua freda
2 compragotes
Blau de metilé

Procediment
Verifiquem que els dos gots tinguen la mateixa cuantitat de aigua, tirem una gota de colorant a cada got a l’hora amb els dos comptagotes i mirar el que succeix amb el colorant.

Resultats
En l’aigua calenta el colorant es meneja mes rápid , i a l’aigua freda li costa més. Perque en l’aigua calenta , les molécules es desplacen mes rápid.

Opinió personal
Ens ha paregut una pràctica divertida , i ens a paregut molt curiós els colors que sorgien
Bibliografia